Dijous i Divendres passat, l'Anni es va oferir voluntària a l'escola per folrar llibres. Em va sorprendre saber que va estar sola fent-ho. Imaginava que havia anat per trobar companyia, per compartir una estona d'evasió amb les amigues. Però no, va estar tota sola, en una aula, durant vàries hores folrant llibres i sentit-se bé amb ella mateixa. Divendres, després d'haver passat ja força estona en aquell espai, de sobte, va reparar en un paper. L'havia vist abans, però fins aquell precís moment no es va fixar atentament. Un paper que estava tirat per allà. Era un exercici fet pel David el passat 19 de Març. Es va sentir tan feliç... hauríeu d'haver vista l'entusiasme i la felicitat de l'Anni per aquell tresor retrobat.Per cert, potser a la imatge no es pot llegir el que el David va escriure al peu de l'exercici. Diu, textualment: "M'ha agradat fer gràfiques perquè no sabia que existia. No és gaire difícil i jo crec que ho faré servir molt d'aquí endavant". M'ha emocionat llegir això. Així era Ell. Per ell, aprendre era un plaer, i obtenir noves eines per poder seguir creant, un tresor. Desitjo que ara mateix ho estigui fent servir, i que estigui fent moltes gràfiques.






