Paciència...
Blog de David en castellano: agosto 2007

Blog en castelleano (en construcción)

12 AÑOS DE FELICIDAD Y UNA ETERNIDAD DE LUZ Y DE AMOR. DÉCIMO AÑO: 2004


12 Estius a La Cerdanya

Ja hem acabat les vacances, les temudes vacances. Hem estat a Suïssa i també uns dies a la Cerdanya. El viatge va ser molt intens, amb emocions fortes, vam enyorar molt al David, perquè sempre gaudia molt dels nostres viatges, però nosaltres vam rebre contínues senyals seves que ens animaven a seguir endavant, sobretot al alguns llocs on ja havíem estat amb ell, o a d’altres que de ben segur li haurien agradat molt. Però creiem que sempre va estar al nostre costat i en va gaudir igualment. Especialment intens vam viure la pujada a la Jungfrau, a 3400 ms d’alçada, i la segona estada a Legoland de Baviera. Així doncs vam superar la prova, no sense sentir moments molt dolorosos, i lo millor és que l’Anna petita ha estat molt feliç. Després a la Cerdanya, a cada racó, a cada activitat, els records eren molt vius i presents i no sempre va ser fàcil de superar. Volem agrair especialment tots els amics i família que han estat amb nosaltres, que s’han ofert a acompanyar-nos, que ens han convidat a passar uns dies amb ells, que han trucat regularment per mostrar el seu suport, a tots, perquè ens han ajudat molt.

He estat recollint unes fotos del David de cada estiu que hem passat a la Cerdanya. Una per any. Fins i tot, aquest 2007 ha estat amb nosaltres.

Les Vacances

Comencen les vacances. Seran les primeres vacances sense el David. Les vacances eren sinònim d’estar tots junts, i això, és clar, feia que sobretot pel nens, fossin una època de plenitud. El David les vivia intensament i mai no vam deixar de fer algun viatge especial, a part de passar sempre uns dies a La Cerdanya. Els nostres viatges estaven completament dedicats a fer activitats per nens: parcs, vaixells, trens, telecabines, bicicletes, quasi sempre en contacte amb la natura, fugint de les ciutats. Recordo especialment els viatges a Holanda, a Provença, a Baviera, a Mallorca o a Alsàcia. Us penjo algunes fotos de les vacances. Veient-les, ara revisc la seva felicitat.
Ara permeteu-me que transcrigui un fragment de l’Anji Carmelo del llibre ‘Estás en mi Corazón’, un llibre que tracta sobre el procés de dol i que expressa molt millor del que jo faria, el que ara mateix sentim:
Uno de los momentos que más nos va a exigir son las vacaciones, que nos apartan de todo lo que hemos estado construyendo durante el año. Construcción que nos ha facilitado un rincón, más o menos seguro, donde hemos podido rescatarnos para seguir delante de una forma más o menos llevable.
¿Qué exactamente hace que las vacaciones sean tan tremendas? Cuando hemos conseguido defendernos y sobrevivir a una devastación, construyendo una fortaleza con todo lo necesario para dejar de sufrir, cualquier acción que nos aleje de ese estado de protección va a desmontarnos y a hacer más cuesta arriba el mantenimiento del aparente equilibrio. El tiempo de vacaciones desmonta porque exige salir de la cueva protectora y nos enfrenta a situaciones donde nos imaginamos de antemano más vul
nerables”.
En fi, ara les vacances es presenten bastant dures. Ja veurem com va. Durant aquest període deixaré d’actualitzar el blog. En condicions normals, ens tornarem a veure a finals de mes... però mai se sap, com ens ha demostrat la vida. Viviu cada dia com si fos l'últim...